La Comunitat de l’Anyell fou fundada a França per la germaneta Marie. El germà Jean-Claude o.f.m. (†) n’és el cofundador. La Comunitat la constitueixen dues «Associacions públiques de fidels in itinere», és a dir, «amb vista a convertir-se en Instituts de vida consagrada»: les «germanetes de l’Anyell», fundades en 1981, i els «germanets de l’Anyell», fundats en 1990. Tant les germanetes com els germanets depenen, a Roma, del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica (DIVCSVA), que acompanya el seu camí en Església. Les seves respectives seus canòniques estan a Viena (Àustria).
Un rebrot nascut del tronc de l’Orde de Predicadors
El dia 17 de desembre de 1981, Monsenyor Michel Kuehn, bisbe de Chartres reconegué oficialment la fundació i el dia 6 de febrer de 1983 la Comunitat fou acollida a la diòcesi de Perpinyà pel seu arquebisbe Monsenyor Jean Chabbert. El dia 16 de juliol de 1983, la Comunitat fou reconeguda pel Pare Vincent de Couesnongle, en aquell moment Mestre de l’Orde de Predicadors, com «un nou rebrot nascut del tronc de l’Orde de Predicadors». El 8 d’agost de 1990, també els Germanets de l’Anyell van ser reconeguts oficialment per Monsenyor Jean Chabbert. En 1996, les seus canòniques, tant de les germanetes com dels germanets, van ser transferides des de la Diòcesi de Perpinyà fins a la de Viena (Àustria), previ intercanvi de les cartes dimissòries necessàries. El Cardinal Christoph Schönborn O.P. es va tornar llavors bisbe responsable de la Comunitat. Actualment, l’Ordinari és el seu successor, Monsenyor Josef Grünwidl.
Actualment, la Comunitat aplega més de cent vuitanta germanetes i uns quaranta germanets de diferents països. Els germanets i les germanetes comparteixen un mateix propòsit de vida i es poden reunir pels oficis litúrgics. Això no obstant, la seva vida comunitària i domèstica té un marc separat, existint fraternitats pròpies de germanets d’una banda i de germanetes per un altre.
Quan van elegir el papa Francesc
L’any 1994, Mons. Jorge Mario Bergoglio ens acollia a Buenos Aires per fundar petites fraternitats de germanets i germanetes. Vet aquí doncs que durant vint anys vam formar part de les ovelles del seu ramat. Veritablement, ell coneixia pel seu nom a cadascuna d’elles , ja que al cap de dos dies de la seva elecció, ens convocava, juntament amb el cardenal Christoph Schönborn, a tots els germanets i germanetes que érem a Roma en aquell moment. Quina alegría de poder compartir l’ànim i l’afecte paternal que aquell dia ens prodigà! “Gràcies pel que feu a l’Església. Joan Pau II i el papa Benet van insistir que més que mestres calen testimonis. Vosaltres teniu una gran capacitat de ser testimonis. Pura gràcia. Conserveu-la. El testimoni de la vostra vida a través de la pregària, la litúrgia, el fet de mendicar el pa, fer autoestop és un testimoniatge de pobresa i alegría. Per això, a vosaltres, la gent us estima i jo us ho agraeixo de tot cor”. (Papa Francesc – 15 de març de 2013) Seguidament, es va establir un diàleg que, gravat en els nostres cors de “fills de l’Església, segueix ressonant avui com una crida, cada vegada més urgent, a viure l’Evangeli…” “l’alegria de l’Evangeli!” Que la seva benedicció us arribi a tots i a cadascú.
_______________
¹ cf. Mt 11,25