En el dia de la Resurrecció, al vespre, amb la seva dolça llum, el nostre germà i Pare Jean-Claude, cofundador de la Comunitat, va viure amb Jesús, en Ell i per Ell, la seva pròpia Pasqua.
Tota la Comunitat reunida al seu voltant per cantar les vespres el vam poder envoltar amb la nostra pregària plena d’acció de gràcies en aquell gran moment. Durant el cant del Magnificat, va tornar al Pare, a qui tan va estimar tot al llarg de la seva vida. Al·leluia!
Des de final de gener, estava clarament més feble, cosa que ha permès a totes les germanetes i germanets preparar-se per aquest moment i de reunir-se poc a poc des dels quatre racons del món per acompanyar-lo en la darrera etapa de la seva vida.
Això ens ha regalat un magnífic temps de trobada comunitària. Fins al final, d’una manera que ens ha edificat, el germà Jean-Claude ha donat la seva vida, lluitant amb totes les seves forces per oferir a cadascun i a cadascuna el seu somriure, una paraula, la seva benèvola mirada i la seva atenció fraterna i paterna.
La seva unió amb Jesús i amb el seu Evangeli cada vegada era més visible i palpable, en les seves paraules i en tot el seu ésser. Ens ha transmès el seu tresor: “Evangeli, Evangeli, Evangeli!” com ell repetia tan sovint i com un veritable fill de sant Francesc d’Assís fins al final, profundament germà i amic de sant Domènec.
Amb tots vosaltres que l’heu estimat, donem gràcies per la seva vida, plena de la llum de l’Evangeli, per aquest regal que ha estat i que continuarà sempre per tots aquells a qui ha acompanyat en la seva fidel amistat: un pare, un germà, un amic.
Pau i bé.
Les germanetes i els germanets de l’Anyell
[1] Una frase que el germà Jean-Claude repetia sovint.